Què seria de nosaltres sense uns quants missatges del kernel…

El dia 31, per acomiadar l’any, em disposo a seguir treballant en algunes coses pendents. Una d’elles, és comprimir un seguit d’arxius que tinc en una carpeta per poder-los adjuntar a un correu electrònic. Quan intento generar l’arxiu comprimit veig que no hi ha la forma de fer-ho, alguna cosa falla. Era estrany però bé, ja se sap, de vegades alguna cosa trontolla en algun punt del sistema. Res que no es pugui solucionar reiniciant i fent net.

Doncs no, aquesta vegada no era tan senzill. Una arrencada molt lenta, seguida d’un missatge initframs. Vaja, ni idea. Un tal BusyBox em donava algunes alternatives per seguir. Però, encara que puc fer algunes operacions bàsiques guiades amb tutorials i seguint pautes de l’StackOverflow això excedeix les meves capacitats, ja que ni tan sols sóc capaç d’interpretar els missatges que obtinc.

En resum, em poso a investigar als fòrums i el que trobo és que alguna cosa no rutlla bé entre el disc dur, el cable que hi connecta i la controladora de la placa base. Així perquè sí, d’un moment a un altre algun component s’ha fet malbé i ha deixat potes enlaire l’ús de l’emmagatzematge, així que no puc carregar el sistema operatiu ni fer gaire cosa amb l’ordinador fins que esbrini el què.

Consumeix!

Com comentava a l’entrada El mòbil, tota l’estratègia del sistema de consum dansa entorn a fer-nos desistir de la reparació dels productes d’alta tecnologia i miniaturització. I aquí estem, barallant-nos amb un portàtil tancat amb uns cargols amb capçal especial que no podria obrir si no fos pel kit d’ifixit que em vaig regalar fa uns anys, precisament per poder intentar reparar aquests trastos que es van fent malbé.

Després de desmuntar porugament la tapa del portàtil, patint per no trencar accidentalment quelcom, em trobo que el disc dur està incrustat directament a la placa base. És un tipus d’SSD en format M.2, que és bàsicament com una targeta de memòria SD però grossa. I té pinta que es pot haver espatllat això.

Motius? Ni idea. Ara, la despesa en un disc dur per fer proves -confiant en que efectivament sigui això i no pas la placa base, que serà més difícil de substituir- doncs l’he de fer, i el dubte i la pregunta següent són: i què puc fer amb aquesta plaqueta de memòria que ha deixat de funcionar?

Futurs

Es pot reciclar? Es pot recuperar? Es pot reparar? Es poden separar els components, ni que sigui en un lloc especialitzat, per donar continuïtat a alguna de les parts? O el seu destí és l’abocador, posant un granet més de sorra a la duna de les deixalles tecnològiques a algun país amb un nom que no sé pronunciar?

No sé com acabarà tot plegat. Espero poder reparar el portàtil i tornar-lo a emprar com ho feia abans. Ara estic escrivint mentre faig servir un USB amb una live d’Ubuntu, però no estic segur que això sigui sostenible. Ja us ho diré!